I l'altra visita esperada era la de na Moni, la mestra tutora de Xibit, que la majoria del grup de fillets i filletes van tenir durant la seva primera etapa d'escolarització.
Tothom estava tan content que és difícil de descriure; els antics alumnes encantats recordant moments viscuts, paraules compartides i molta complicitat. Els altres fillets i filletes, no van mostrar-se gens estranys, de fet, es sentien na Moni també com si fos també un poc seva. I na Moni alegre, feliç i emocionada.
I és que al final, fer de mestra, t'omple tant que no s'oblida mai. Quan ets mestra et sents estimada i respectada. T'omplen de besades i abraçades, et pentinen, et corden els botons o et col·loquen el babi si el dus mal posat, et regalen flors cada dia, sempre troben que estàs guapa i parlen de tu amb els qui més estimen. Aquests són els moments que et queden, ni ha d'altres... però s'esborren en el camí.
Gràcies a tu Assumpta per deixar-me compartir una estoneta amb es meus "cracks" la resta de companys un amor també...com dius tu, difícil de descriure el q vaig sentir al veurel's...Una abraçada, havíam si abans d'acabar es curs trobam un altre dia!!
ResponEliminaEls alumnes estaven súper contents. Es notava en l'ambient que hi havia a la classe. Et desitjam molta sort en aquesta nova etapa professional que comences a Ciutadella.
ResponElimina