Un cop més hem tingut la visita d'una conta-contes a la classe de 3 anys: n'Amparo, la mamà de na Belén.
Hem enyorat en Roger i na Yara, perquè segur que haurien disfrutat escoltant la història d'en Peter Pan.
Na Belén, un poc tímida devora sa mare, estava feliç. Tot i que és una filleta molt discreta, hi ha un llenguatge corporal que no pot amagar i es manifesta en la satisfacció de poder comptar amb la mare dins l'escola. Per sort n'Amparo hi ha posat tot l'interès, explicant el conte, ensenyant les il·lustracions, jugant al racó de plastilina i al racó de cuineta. Sense adonar-nos-en hem passat mig matí.
Hem enyorat en Roger i na Yara, perquè segur que haurien disfrutat escoltant la història d'en Peter Pan.
Na Belén, un poc tímida devora sa mare, estava feliç. Tot i que és una filleta molt discreta, hi ha un llenguatge corporal que no pot amagar i es manifesta en la satisfacció de poder comptar amb la mare dins l'escola. Per sort n'Amparo hi ha posat tot l'interès, explicant el conte, ensenyant les il·lustracions, jugant al racó de plastilina i al racó de cuineta. Sense adonar-nos-en hem passat mig matí.
Gràcies Amparo!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada